Adolescents, una mirada al món.

Adolescents, una mirada al món.

Avui us volem mostrar un vídeo de vuit minuts d’Elsa Punset. En ell es poden veure a un grup d’adolescents que expressen emocions en estat pur. Fixeu-vos en el seu llenguatge no verbal. És la vida desenvolupant-se a tota màquina. Quant alliberament d’energia, quant desig de viure trepitjant a fons, quanta inseguretat. No us sembla genial?

En Inventtia sempre que el nostre treball ens dóna l’oportunitat ens dediquem a observar al nostre alumnat. Tan plens de vida, tan ansiosos per créixer i alhora tan espantats, tan innocents, tan recentment sortits de la closca. Que difícil és l’adolescència, i que apassionant i bonica alhora.

Tots hem de passar per l’ adolescència. Forma part del nostre procés de creixement. En Inventtia fa uns dies els professors vam fer una reunió i vam parlar d’aquest tema. Ens vam adonar que, al moment de mirar cap a enrere, quan furguem en els nostres records no podem evitar sentir tot tipus d’ emocions. El nostre professor creatiu assegura que va tenir una adolescència relativament tranquil·la, però que la seva timidesa i la seva vergonya li van impedir que desenvolupés tot el seu potencial. Ens va reconèixer que en arribar a l’etapa adulta, i va matisar que això va ser com aquell que diu “abans d’ahir”, va trencar els seus complexos i es va alliberar.

Va acabar el seu comentari assegurant que mai no sabrà si va arribar tard a força coses. Encara que hi ha quelcom dins seu que li diu que mai és tard per lliurar-se de les armadures que tots portem a coll. I que és per això que ell, almenys cada dia es lleva una. És per això que s’esforça tant a desenvolupar el component emocional dels nois i noies amb els quals comparteix la classe. Perquè alimenta la idea que si ho fa així als seus adolescents no els passarà el que li va ocórrer a ell. Però mai els explica aquests matisos, doncs encara que ho fes no podria evitar que es trobin amb inquietuds emocionals. És llei de vida.

Recordeu, pares i mares: Hi ha lliçons que no es poden ensenyar, s’han de viure.

Recordeu, alumnes: Cal escoltar el doble del que es parla, per a això tenim dues orelles i una única boca.

Recordeu professors i professores: Cal Observar, escoltar, i davant el dubte preguntar què està passant en classe.

En Inventtia us volem preguntar: Com és o com va ser la teva adolescència? Ja la vas deixar enrere? T’has preguntat quantes vegades sorprens o vas sorprendre a algú amb els teus pensaments o amb les teves idees?

Mireu el vídeo i gaudiu de la naturalitat de l’adolescència. Tot un regal.