Escola de pares i mares (I)

Escola de pares i mares (I)

 

La  setmana passada vaig mantenir una reunió amb pares i mares d’alguns nois i noies que vénen a Inventtia al nostre servei d’assessorament integral.

Com sabeu, m’encanta treballar braç a braç amb les famílies perquè són molts els avantatges. Pel que fa als pares i mares un d’aquests avantatges és clar: Ells i elles tenen la seguretat que el seu fill o filla està rebent un acompanyament professional i exclusiu. D’altra banda, si ens referim a l’alumnat el principal avantatge és que saben que tenen un adult de referència amb el qual poden parlar i que no és allà disposat a jutjar, sinó que els vol acompanyar i que no donarà la seva opinió tret que la hi demanin.

Sempre he pensat que aquestes reunions són una enorme oportunitat per demostrar que un professor-coach és molt més que un simple transmissor de continguts. Si hi ha quelcom que tinc clar és que per fer una reunió de pares i avorrir-los és millor no fer-ne cap. Tots hem anat a una reunió d’un professor gris que ens ha llegit les normes de l’institut en un paper i ens ha despatxat en vint minuts. Alguns pares agraeixen aquesta brevetat, però la majoria opinaran que si han sortit abans del treball no és perquè els llegeixin un paper amb més o menys gràcia.

Als pares i mares cal sorprendre’ls, cal convèncer-los, cal demostrar-los que han aprofitat el seu temps, que els respectem profundament per venir a escoltar-nos. Cal deixar clar que en Inventtia no només som professors, sinó que som molt més que això. Som educadors en el sentit més ampli de la paraula.

Us deixo un decàleg de grans temes a remarcar en una reunió d’aquest tipus. Sempre deixant clar que són temes de tutoria i coaching. De cap manera es tracta de consells a seguir al peu de la lletra. Com a màxim li donaríem la categoria de recomanacions. En posteriors entrades els anirem desenvolupant amb major profunditat:

1.- El treball a realitzar és d’equip, tant de professors com de famílies. Els adolescents d’avui dia són éssers diferents als quals vam ser els actuals pares. Ara existeix una diversitat de famílies cada dia més àmplia. El que a la pràctica implica la necessitat de disposar d’un equip cohesionat i professional per orientar a un adolescent dels temps que corren.

2.- Sense motivació no hi ha èxit, i perquè hi hagi motivació ha d’haver-hi emoció, ha d’existir passió. Busquem-la, i si no la trobem tornem a buscar-la. No donem treva.

3.- El món és cada dia un lloc més inhòspit, menys grat. Per tant un adolescent pot perdre temps, però no gaire. Cada vegada hi ha menys oportunitats tal i com s’entenen a la manera antiga. Per tant donem-los responsabilitats, tant a casa com fora d’ella.

4.- Suposem el cas que els nostres fills i filles són autèntics experts en internet, xarxes socials, networking, etc. I nosaltres no. Demanem-los ajuda, tinguem alguna cosa en comú amb ells i elles. Que ens ajudin a no perdre el tren. Aquestes eines, ben utilitzades, són d’una gran ajuda per tots i totes.

5.- En l’orientació acadèmica i professional és necessari tenir un pla A i un pla B per si de cas el pla A fallés, -i esperem que no falli-. Us dono un exemple: En quart d’ESO arribar al mes d’abril sense saber a on volem anar el curs vinent és una bona forma de sucumbir a l’avorriment, i per tant, una bona forma de tenir un rendiment baix. Fixem-nos objectius concrets, assumibles i ecològics. L’adolescent sovint sol·licita que li ajudem a buscar el seu camí. Però tinguem clar que ells i elles escullen, nosaltres només intentem estar aquí quan requereixen la nostra presència. Una bona manera d’ajudar-los és mitjançant la realització d’un procés de coaching.

6.- Deixem que siguin ells i elles els que descobreixin el seu lloc al món. Evitem projectar els nostres anhels o les nostres frustracions. Tenen dret a escollir què volen fer amb la seva vida. Podem acompanyar-los però no podem condicionar-los.

7.- Fem tot això i més si podem. Es poden fer moltes més coses. Cada dia podem aprendre a fer alguna nova. Però fem el que fem, que sigui sempre des de la confiança i l’afecte.

8.- En el procés d’aprenentatge el dubte és bo, però quedar-se amb ell no ho és en absolut. Preguntem una vegada i una altra fins a arribar a una conclusió que ens deixi satisfets. Qüestionem tot el que puguem, que alguna cosa queda.

9.- En una situació ambigua amb els nostres fills i filles en la qual tenim dubtes és fonamental deixar de malpensar. La majoria de les ocasions estarem encertant. Bandegem el famós refrany “Piensa mal y acertarás”. Els joves d’avui dia no funcionen d’aquesta manera. Abans de malpensar, preguntem què està passant…Així evitarem entrar en curtcircuit amb ells i elles.

10.- ___________________________________ Et ve de gust a tu afegir-la?