L’atenció i la reflexió a l’aula

L’atenció i la reflexió a l’aula

Si fem una reflexió sobre el ritme de vida que porta la majoria del nostre alumnat, podem observar una sèrie de característiques socials que l’influencien en gran mesura i no precisament de manera positiva. Avui dia, es viu de manera vertiginosa: amb continues presses, pendents del rellotge i dels horaris, realitzant nombroses activitats al ritme d’una accelerada dinàmica familiar i laboral, amb un excés d’informació…

Tot això ens fa viure de manera estressant, tant als adults com als infants. És difícil trobar espais i moments per a la tranquil·litat, el silenci, la reflexió, l’auto coneixement, la soledat i la pau interior. Aquest ritme de vida accelerat és el causant de l’ansietat, la depressió i l’estrès que pateixen moltes persones. Una de les conseqüències que aquest fet comporta és un augment de la violència, l’agressivitat i les conductes autodestructives (consum de drogues, suïcidis…). Per aquest motiu és necessari ajudar als infants i joves a afrontar la complexa vida actual i els canvis i incerteses que s’esdevenen.

Aquest estrès, en què sovint estem immersos, ens dificulta l’atenció i la reflexióEstem pendents de varies coses alhora, tenim el cap en un altre lloc d’allò que estem fent, actuem de manera impulsiva, reaccionem inadequadament, etc. I tot això, encara ens genera més estrès. Hem de saber parar, dir “prou” i anar frenant aquest ritme, hem de buscar recursos i estratègies que ens permetin viure mes saludablement, sobretot a nivell mental.

Això que ens passa als adults, també els passa als infants i ells encara tenen menys recursos que nosaltres. És difícil, per no dir gairebé impossible, que un infant amb una situació emocional que el preocupa, sigui capaç de concentrar-se en la tasca escolar. Per aquesta raó, en lloc de desesperar-nos per la manca d’atenció i reflexió del nostre alumnat, el que podem fer es ajudar-los a créixer emocionalment, educant les seves emocions, ensenyant-los a relaxar-se, augmentant la seva autoestima, donant-los pautes per a la resolució positiva dels conflictes i potenciant unes bones relacions socials.

Per acabar, dir que l’atenció és la base de tot aprenentatge i depèn en bona part de la voluntat, per la qual es necessita un coneixement propi i una capacitat d’autogovern.

Què en penseu vosaltres? Per què no vens i posem fi a aquest ritme frenètic que no et deixa concentrar-te?