Pot un gra d’arròs anar a l’espai?

Pot un gra d’arròs anar a l’espai?

Aquesta pregunta ens la feia un alumne de tercer de primària fa un dies a Inventtia. Un alumne de primària ja etiquetat al seu col·legi. En el moment que ens la va formular li vàrem contestar: “Un gra d’arròs pot fer el que tu vulguis, que ens suggereixes?”

Avui parlarem una mica de la creativitat i d’alguns temes relacionats amb ella. Ja sabeu, allò que s’ha posat tant de moda i que alguns professors no ens cansem de incentivar i estimular en el nostre alumnat. I que per això se’ns etiqueta de “professors diferents”…

Amb inquietud he de manifestar que, sota la nostra opinió, l’actual sistema educatiu no està gaire per la feina. De cara a la galeria tot són bones intencions, però a l’hora de la veritat te n’adones que no els interessa gaire el foment de la creativitat. Un valor que més que estar de moda, és una de les claus pel desenvolupament de la societat del segle XXI.

Diu en José Antonio Marina que “La creatividad es un hábito y como todos los hábitos, hay que aprenderlo”. Aquesta és una de les claus que recentment ha demostrat la neurociència. Però clar, explica-li tu a un professor que està atabalat perquè no està complint els terminis de la programació que ha dissenyat per l’actual curs; explica-li que no passa res, que el que ha de fomentar és la estimulació del seu alumnat per que sigui creatiu. Insisteixo, el sistema no facilita gaire las coses.

No obstant això, a Inventtia pensem que el que menys ha d’importar són els terminis i les programacions. Per nosaltres el que és realment important és que l’alumnat vulgui aprendre. I de moment els resultats ens diuen que ho estem aconseguint. Val a dir que una part important de la nostra manera de treballar consisteix en inculcar als nostres alumnes que són capaços de fer molt més del que els han fet creure als respectius centres. Nosaltres li diem a aquell alumne que sempre està dibuixant a classe, omplint les taules de dibuixos, que el que en realitat necessita és un bon bloc de làmines on pugui expressar la seva passió pel dibuix. O li diem a aquella noia que està tot el dia mirant per la finestra, a la qual els professors li diuen que està totalment despistada, que no és que estigui despistada, sinó que si està imaginant una història l’ha de plasmar en una llibreta, perquè aquestes idees podrien ser el començament d’una bona novel·la. I ja no parlem del “friki” de la classe, qui es passa tota la tarda pujant tutorials a youtube, i que suposadament no fa res a l’institut, perquè el seu món es un espai on poder muntar i desmuntar ordinadors i hackejar la pàgina web del institut. Aquest noi o noia que pels professors és un tipus fora de lo habitual, sovint amb mala premsa, per nosaltres és un futur informàtic que se’l rifaran les millors empreses de control de dades i seguretat informàtica.

Quants alumnes hi ha que no arribaran a acomplir els seus objectius i es queden en un etiquetatge tal com és el “fracàs escolar”. I ho fan perquè el sistema no els tracta bé. Els menysté i no els deixa que s’expressin ni que puguin desenvolupar el seu potencial. Són alumnes que acaben arraconats, i no ens enganyem, amb l’autoestima pel terra. Alumnes en definitiva que per culpa d’ un sistema de “cafè para todos”, un sistema que no vol entendre la pluralitat de idees de les persones, acaben preguntant-se què han fet malament, quan en realitat són víctimes d’una normativa que està feta sense pensar en les persones que tenen diferents coses a dir.

Per això en Inventtia ens neguem a treballar des de aquest paradigma. Estem convençuts, i el temps ens està donant la raó, que tenim els millors alumnes de la zona. Ells i elles són persones de tipologies molt diverses. Però tots i totes tenen en comú un parell de coses: La primera és que quan porten amb nosaltres entre tres i sis mesos se senten segurs en el seu entorn. Són alumnes que aprenen a expressar què senten i a demanar què volen. Són persones que treballant amb nosaltres han rebut una sòlida formació emocional i pedagògica que els ajuda a sentir-se a gust amb si mateixos i a reconèixer les seves emocions i inquietuds. La segona és que tots ells són persones amb capacitat de fixar un objectius assumibles, cadascú al seu nivell, per d’aquesta manera iniciar un camí de no retorn cap a l’èxit en els seus estudis, i per extensió, a la vida.

En Inventtia no tenim filtres, no etiquetem. Odiem profundament els etiquetatges. Creiem en el potencial de les persones. Fomentem la creativitat en tot moment. Confiem en els nostres alumnes que demostren dia a dia que la millora de les persones és una empresa més senzilla del que sembla, sempre que cada persona rebi una educació de qualitat i el més personalitzada possible.

Alumne o alumna que ens estàs llegint. Recorda: si tens coses a dir, no te les deixis al tinter. Aprofita qualsevol moment per recordar a tothom que tens idees, que penses, malgrat que algunes persones no ho tinguin clar. Deixa clar que les coses es poden fer de moltes maneres, perquè si tot es fes sempre de la mateixa manera l’home encara seguiria a les cavernes. I sobretot, no deixis que ningú et digui que les coses es fan així, perquè sempre s’ha fet així. Expressa la teva creativitat per sobre de tot i de tots. Sigues valent i mostra el teu potencial. I si al teu centre no t’ho deixen fer, vine amb nosaltres. T’ensenyarem tècniques per a que puguis fer-te valer. Perquè la teva creativitat és el nostre goig, és el que ens fa aprendre cada dia amb tu i de tu.

I si ets pare o mare, vine amb nosaltres a expressar-nos quin és l’univers del teu fill o filla. Ajuda’ns a entendre’l, a que puguem acompanyar-lo al seu institut o escola a mostrar a tothom allò que per ell o ella és tant important. Perquè, en bona part, de tot això dependrà que sigui un adult responsable i segur.

Per acabar, si ets professor o professora, vine també. T’estem esperant per créixer amb tu. Perquè al teu costat gaudirem mentre t’ensenyem una nova manera de fer que els alumnes siguin els protagonistes del procés educatiu. Una nova manera on nosaltres, el professorat, només som un més del grup classe. Una forma d’entendre l’educació que fa que la nostra feina sigui una de les més apassionants del món. Quan els nostres alumnes ens mostren la seva creativitat a classe o fora d’ella, sentim el vertigen que ens toca molt a fons, perquè estem veient lo realment bons que arriben a ser. I aleshores ens deixem anar, i gaudim amb ells i elles.

I tu, què en penses de tot això? Pot un gra d’arròs anar a l’espai? T’animes a venir amb nosaltres?