Pregunta per què abans d’actuar

Pregunta per què abans d’actuar

Quan un està segur d’alguna cosa no es planteja que potser podria estar equivocat. O almenys no es planteja que qualsevol idea es pot formular des de diferents punts de vista.

Les persones creiem saber del que estem parlant quan responem una pregunta. En ocasions tenim la certesa absoluta que nostres paraules construeixen una argumentació sòlida. Un reguitzell d’indicacions, al nostre judici precises, que provoquen la satisfacció del nostre interlocutor. O com a mínim la comprensió d’uns fets o conceptes el més objectius possible. Això sol ocórrer amb freqüència en un aula de secundària, a casa amb els fills, sovint amb la parella, i de vegades en reunions de treball o d’amics.

Tanmateix, és cert això que acabem de dir? Sabem amb certesa que volen saber els nostres interlocutors? Interpretem de forma correcta el sentit de qualsevol qüestió? Com sabem que estem encertant al centre de la diana? Hem formulat les preguntes adequades?

En general, no solem analitzar els possibles desacords de la comunicació. De vegades diem les coses que ens vénen a la ment sense adonar-nos que s’està produint un mal entès. O quan ens adonem ja és tard. En aquests moments pot donar-se la circumstància que ja tinguem un conflicte latent, o un possible malentès. Això en si mateix no és necessàriament negatiu, però implica que les nostres idees no han arribat al nostre interlocutor amb el sentit desitjat d’ almenys una de les parts.

A títol d’exemple us proposem la següent situació: Quantes vegades hem donat un consell i ens sentim realment bé per haver “ajudat” a un amic o amiga dient-li el que ha de fer en una situació determinada? Deixeu-nos que us fem una altra pregunta: Quantes vegades ens havien demanat aquest consell? Realment hem ajudat al nostre amic? Li hem deixat dir tot el que volia dir? O millor encara, realment li hem escoltat atentament?

Per evitar un malentès el que hem de fer és preguntar, sempre que ens sigui possible, per què es vol saber alguna cosa. D’aquesta forma confirmarem l’enfocament que se’ns està sol·licitant quan algú ens fa una pregunta. Amb això reduirem la probabilitat de generar alguna confusió en el nostre diàleg.
Fixeu-vos en el vídeo, és interessant a la vegada que divertit veure les cares de la mare i l’expressió de la filla. El llenguatge no verbal és pura delícia, us ho assegurem.

I ara que ja heu vist l’audiovisual, que voleu dir sobre aquest tema?

Recordeu la regla d’or: Observa, pregunta, i, si cal, actua.