“Si vols, pots”

“Si vols, pots”

“Si vols, pots”.

Una aproximació a la voluntat de millorar en els estudis.

 

Aquesta és una de les màximes del nostre professor creatiu: “Si vols, pots”.  Ara bé, si podem estudiar en una biblioteca, segurament obtindrem millors resultats que si estudiem en un bar on hi ha gent jugant al dominó. Sigui com sigui, depèn de nosaltres i només de nosaltres el fet d’aconseguir bons resultats. Anem a veure com ho podem fer. Perquè “Si vols, pots”, encara que sigui al mateix infern.

Un concepte fonamental  és el de “higiene mental”. En essència podem afirmar que la possibilitat d’èxit o de fracàs depèn de l’estat d’ànim en el que et trobis. Aquest estat és producte de la sintonia entre cos i ment. D’aquí que sigui molt important estar concentrat i relaxat tant a classe com a l’hora d’estudiar i, per sobre de tot, mantenir un estat d’ànim actiu i positiu.

S’ha pogut comprovar que si el nostre estat neurofisiològic és positiu, es despertaran les capacitats per aconseguir confiança en nosaltres mateixos. En canvi, si el nostre estat és negatiu ens desinflarem i no tindrem il·lusió per treballar des de, permeteu-nos el castellanisme,  “el carinyo”. I cal recordar un aspecte fonamental: Si no gaudim amb el que fem i no formem sensacions agradables i positives amb el que volem fer i aconseguir, no estarem en disposició de posar-nos a treballar per assolir els nostres reptes.

A tal efecte podem enunciar una sèrie de estratègies que ens ajudaran a mantenir un estat positiu i a augmentar el nostre rendiment.

1.- Hem de fixar objectius que siguin mesurables, observables i ecològics. A més,  sempre els hem de formular en positiu. “No vull suspendre més matèries” no és un objectiu ben formulat. Cal dir: “Vull aprovar el proper examen de matemàtiques”.

2.- De res serveixen les expressions del tipus “Ho intentaré” o “Faré el possible”. El que cal dir és “M’hi poso ara”, sense més esperes. A més ho faig “Perquè ser que és quelcom que em convé”.

3.- Els objectius han de formular-se per escrit i mirar-los un cop cada dos o tres  dies. A més, és important que facis un compromís públic i notori. És a dir, convé que hagi gent que pugui avaluar-te i ajudar-te.

4.- Cal tenir objectius mitjaners que ens permetin aconseguir algun èxit relativament aviat. Tanmateix, hem de tenir clar que per aconseguir convertir una actitud en un hàbit necessitem com a mínim vint-i-un dies. Insistim, necessitem unes tres setmanes per interioritzar una acció i convertir-la en un hàbit.

5.- Sigues conscient que tu ets l’únic responsable dels teus avenços. De res serveix culpar als demés. Oblida’t d’aquell professor “gris i ineficient, que explica de forma que ningú no l’entén”. Cal que aprenguis a dependre de tu mateix/a i no t’excusis en factors externs. No són més que excuses, i amb les excuses no anirem enlloc.

6.- Esbrina com t’enganyes a tu mateix. Sigues sensat i pràctic. Mira cap endarrere i esbrina quines coses podries haver fet millor. Sovint els autoenganys es repeteixen seguint un patró.

7.- Memoritza aquesta idea: “Cada dia has de fer almenys una cosa que no t’agradi fer”. D’aquesta manera quan algú posi a prova la teva força de voluntat, estaràs en disposició de treure forces i podràs avançar en la direcció adequada malgrat els obstacles que tinguis davant teu.

8.- Recompensa’t pel teu esforç. A curt termini, quan has aconseguit petits objectius es bo que et regalis “petits homenatges”. A la vida no tot és treballar, també hem de tenir petits espais on poder fer una parada tècnica. Recorda: ”Tan important com treballar és descansar”. Assegura’t de recompensar-te quan aconsegueixis aquells objectius més a llarg termini que t’has fixat.

9.- Quin és el teu “mantra”? Resum en una frase breu, però clara i expressiva, el compromís que has decidit adquirir amb tu mateix. Te’l pots posar a l’escriptori del PC o del mòbil o fins i tot escriure’l en una cartolina i penjar-lo a la teva habitació o davant del teu lloc de treball. Ja coneixes l’ exemple nostre: “Si  vols, pots”.

10.- Aquest el dius tu: T’atreveixes?