Somriu. Eleva’t al quadrat…

Somriu. Eleva’t al quadrat…

Avui us poso un exemple de treball transversal d’una sessió de tutoria. Us deixo una petita anotació del “univers màgic” de les nostres sessions de tutoria a Inventtia. L’alumnat ha de llegir, entendre i debatre sobre aquest tema, aprofitant una anècdota real d’una classe de matemàtiques. Pot semblar poc creïble però és totalment verídica.

El professor hauria de començar la sessió així:
Què és l’autoestima? Pels quals encara no s’han parat a pensar en això us poso una definició acadèmica:

Autoestima: Confiança, valoració i respecte per un mateix. Autoestimarse inclou el respecte pels altres, però també tenir armonia i pau interior.

Les claus per tenir l’autoestima elevada són:
• Assumir la responsabilitat dels sentiments, desitjos, pensaments, aptituds i interesos propis.
• Acceptar les qualitats personals en general.
• Actuar en conseqüència.

Els adolescents a vegades tenen l’autoestima una mica baixa. En la majoria dels casos es van superant gradualment conforme es va arribant a l’etapa adulta o de maduresa personal. Avui dia, en les classes, em trobo amb moltes persones amb l’autoestima no pel terra, sinó sota terra. I em fa pensar… Què podem fer els professors al respecte d’ aquest tema? Ens correpon a nosaltres aixecar la moral del nostre alumnat amb dificultats personals? o per contra hem d’inhibir-nos?

Si m’ho permeteu us explico una anècdota que em va ocórrer farà uns quatre anys en una classe de 4t d’ESO.

Una alumna anomenada Laia (nom fictici) li diu al seu professor de matemàtiques després d’intentar de manera infructuosa que li surti un exercici…

-Profe, per què la gent no em sol entendre quan em dirigeixo a ells? Fixa’t, tu mateix moltes vegades no entens el que t’intento expressar.
– I tu per què creus que em passa això?
– Perquè no s’explicar les coses, és com amb les mates, no són senzilles.
– Pots explicar-me una mica més que vols dir?
– No ho sé, és que sóc molt negativa…Sóc així, és el meu caràcter, sóc super negativa…Sempre ho he estat, i cada vegada va a a més, tothom m’ho diu.
– Jo no.
– Tu no ho dius però segur que ho penses.
– No ho penso perquè no és cert, tu no ets negativa.
– Jo crec que sí.
– Doncs eleva’t al quadrat.
-Te’n rius de mi, sempre igual, tothom se’n fot de mi. Ningú m’entén o què!
– En absolut, tu i les mates sou ambdues una meravella, per això m’agrada tenir-te en la meva classe.
-Sí home, no m’ho crec.
-Que sí, que va de debò, sóc privilegiat per tenir-te en la meva classe. I no t’imagines fins a quin punt.
– A veure demostra-ho.
– És molt fàcil, mira… (-Laia)= +Laia
O el que és el mateix: Laia negativa elevada al quadrat és igual a Laia positiva. I Laia positiva és igual a gran alumna i millor persona, i a a mi això em carrega les piles sempre que et veig.
– Ho dius de debò?
– Jo et mentiria?
– No, tu no.
-Doncs ja saps, quan et sentis negativa, eleva’t al quadrat i somriu que amb el teu somriure pots generar alegria per a tu i per a tota la classe.
– Què raret que ets profe!
– Si tu ho dius…

A mi em va encantar veure com la Laia , mirant-me amb uns ulls enormes, va esbossar un lleu somriure i va il·luminar tota la classe.

Fins aqui l’anècdota. Us ha agradat?

Després de llegir aquest text, l’alumnat ha d’encetar un debat sobre com ens sentim les persones quan estem en situacions similars a aquestes que poden esdevenir en qualsevol aula. És important trobar paral·lelismes i fomentar la participació del grup. I com sempre descartar la vergonya i provocar el somriure entre les persones que participen en el debat.

Et proposo que facis preguntes en els comentaris, a veure quines coses t’han vingut al cap quan has llegit aquesta història… Recorda que a Inventtia tots podem participar, i que la nostra feina sense tu no té sentit. A què esperes per dir la teva?