Un fracàs o una nova oportunitat

Un fracàs o una nova oportunitat

“En tot fracàs existeix una nova oportunitat”. John D. Rockefeller.

El títol d’aquesta entrada és aquesta frase de Rockefeller però amb  la paraula “fracàs” entre cometes. Pel que fa a mi no existeix el fracàs, tan sols es tracta de punts de vista. D’una qüestió d’enfocament, de perspectiva, de plantejament. D’aquesta forma la frase pren un nou sentit.

Sovint em trobo amb alumnat que passa per moments difícils a nivell acadèmic. Com a professor-tutor i ja no us dic com a coach, una de les tasques més importants i també més delicades a les quals m’enfronto és la d’acompanyar a aquestes persones en aquests moments. En els instants que, després d’un treball o un esforç previ, els resultats no acompanyen. En uns casos perquè no s’arriba a l’aprovat, en uns altres perquè partint del notable, no s’arriba a l’excel·lent. També tenim l’alumnat brillant que resol exercicis sense parpellejar i es bloqueja en realitzar problemes o l’alumnat que es considera “de lletres” i per tant renega de les ciències. Com podeu veure, la casuística és enorme.

L’estudiant al·lega haver treballat fora de l’aula. Desconeixem si és cert o no, però confiem en ell o ella. De vegades descobrirem que es tracta d’un miratge. Però sovint aquest treball ha existit, amb tot el que això suposa. Frustració, desencantament, plor, sensació d’impotència, odi cap a la matèria, desesperança cap als estudis futurs…

Des del coaching es poden oferir diferents estratègies. Sempre partint des d’una òptica positiva. Sempre sostenint la idea que si hi ha hagut un “suposat fracàs”, el qual anem a analitzar a consciència, també podem apreciar un aprenentatge important, un aprenentatge invisible ja que es genera de forma subjacent.

Per fer una anàlisi de la situació podem utilitzar estratègies conegudes per tots com poden ser la matriu DAFO, la Finestra de Johari, l’estudi del sabotejador…

No obstant això, aquestes estratègies requereixen una mica de temps i en ocasions afloren urgències històriques derivades d’una possible ansietat o bloqueig en l’entorn familiar o en la manera d’actuar de l’alumne. En ocasions alguns pares i mares sol·liciten una intervenció ràpida, una estratègia precisa, pràcticament una recepta màgica.

Com ja sabeu tots, les presses no són bones conselleres. Quan una persona se’t posa a plorar a classe perquè els seus resultats acadèmics no són els que esperava, cal mantenir el cap fred i observar què està passant. Cal sentir compassió, cal escoltar, cal generar empatia i, sobretot, quan la persona cessa en el plor, mirant als ulls és fonamental ancorar aquesta idea: “Junts anem a fer que tot això canviï a millor; per tu i per mi, perquè som un equip”

S’imposa fer una anàlisi del que està passant. Una anàlisi en equip: Família, alumne, professor, coach… 

A tu què et sembla tot això? T’animes a enriquir-te analitzant el teu potencial?